nivells atòmics
-
DEMÒCRIT: Aquest model atòmic va néixer a l’Antiga Grècia i explica que un àtom és una partícula, i a més és igual que l’aigua, el foc, l’aire i la terra.
-
THOMSON: Aquest model explica que els àtoms són esferes uniformes carregades positivament, amb partícules negatives incloses, així formant àtoms neutres. A més, aquest model comenta que l’àtom és divisible, i cada un d’ells té un numero característic d’electrons. Els electrons, es poden escapar de l’àtom quan reben energia.
-
RUTHERFORD: Aquest model explica que un àtom conté protons, és a dir partícules carregades positivament, i el nucli està al centre de l’àtom, on conté la carrega positiva. Per poder arribar a tenir més conclusions, va fer un experiment, en el qual va utilitzar plaques d’or i partícules d’heli. Al acabar aquest experiment es va adonar de que un àtom no pot ser massis (ja que la majoria de partícules traspassaven), que hi havia càrregues negatives (per això algunes partícules es desviaven) i que hi havia càrregues positives (ja que les particules rebotaben), suposant que es trobaven en un lloc fix, al voltant del nucli.
-
BOHR: Aquest model explica que els electrons es trobaven en diferents capes, anomenades òrbites, que envoltaven el nucli i que per què un electró passi d’una òrbita a una altre es desprès o es consumeix energia (segons si és a un nivell superior, o a un inferior).
[ORBITA: nivell energètic al voltant del nucli d’un àtom on es situen els electrons].
-
MODEL ACTUAL: En aquest model van col·laborar Schrödinger, De Broglie, Heisenberg i Einstein. El model actual continua agrupant als neutrons i als protons al nucli, i els electrons al voltant del nucli, organitzats en 3 diferents zones (lòbuls y, x i z). A més al voltant del nucli hi ha una esfera i seguidament els tres lòbuls, es van creant diferents zones, quan més electrons hi hagi. Els electrons es poden canviar de lòbul i d’àtom de diverses formes i també es poden enllaçar.
[ORBITAL: zones al voltant del nucli on la probabilitat de trobar els electrons és molt elevada].
particules que el formen
El neutró, l’electró i el protó, no són les úniques partícules que formen l’àtom, però si que són les úniques que la tecnologia ens ha deixat veure de moment. Diferenciem els àtoms depenen del nombre de partícules que tenen:
-
Número de protons = (Z) nombre atòmic i numero d’electrons (però només en cas de ser neutre).
-
Número màssic (A) suma del que té massa, és a dir, de protons i neutrons.
-
Número de neutrons = A-Z (hem de restar el numero atòmic menys el màssic).
- modificació de les partícules atòmiques
-
IONS: - Cations (positius) à disminuïm nombre é (X+2). Exemples: Ca+2, Ce+, Mn+6, Na+.
- Anions (negatius) à augmentem el nombre d’electrons (X-n). Exemples: F-, C-4.
-
ISÒTOPS: modifiquem el nombre de neutrons, per tant, canvia el nombre màssic (A). Exemple: 12C6
configuració electrònica
La configuració electrònica, és la distribució dels electrons d’un àtom al voltant del seu nucli. Bor, va arribar a la conclusió, de que al voltant del nucli hi ha diferents nivells d’energia, i a cada nivell correspon a una òrbita. Aquestes òrbites (capes) es representen amb una n (un àtom pot arribar a tenir 7 capes), a més, aquestes òrbites, estan més a prop del nucli, tenen menys energia.
Per altre banda, cada nivell té un número (màxim) determinat d’electrons que pot contenir. Per poder saber quants electrons té cada capa com a màxim, hem de fer aquesta operació: 2n^2.
- N1: 2·1^2 = 2 - N2: 2·2^2 = 8 - N3: 2·3^2 = 18 - N4: 2·4^2 = 32
- distribució del é dels àtoms
-
Principi d’AUFBAU: els electrons entren en els orbitals en ordre d’energia creixent. Sempre van de menys a més energia.
-
Diagrama de MOLLER: 1s2s2p3s3p4s3d4p5s4d5p6s7s (...).
-
Principi de PAULI: els electrons sempre tendeixen a estar desaparellats (sols).